El passat Nadal vaig decidir que les volia celebrar d’una manera diferent del tradicional (família i menjars i àpats) així que passat l’estiu, vaig començar a planificar el viatge que ja estava decidit que seria Japó, ja el vaig visitar a l’estiu del 2013 però és un país que em va fascinar i em va deixar amb ganes de més.
Així que el 24 de desembre vam embarcar amb un amic i els meus pares en un vol d’Aeroflot cap a Tòquio via Moscou. Després de 13 hores de vol 4 + 9 vam arribar a l’aeroport de Narita. el control de duanes és relativament ràpid, el sistema és el mateix que als Estats Units, et “fitxen” foto i empremtes dactilars.
DIA 1
A l’tenir el JR Pass, és a dir el Japan Rail Pass, és una passada de tren que pot ser de 7, 14 o 21 dies. I pots utilitzar qualsevol tren gestionat per Japan Rail, inclòs el shinkansen o tren bala. Excepte alguns trens bales que fan el recorregut sense parar, però això no ens suposa cap contratemps.
En el mateix aeroport hi ha una oficina on poder canviar el bo per la passada definitiva. El tren triga uns 40 minuts fins al centre de Tòquio, si es fa en el Narita Express, però si ens vam decantar per un tren amb un bitllet més econòmic, el trajecte es pot allargar fins a 90 minuts. Si cal connectar amb un shinkansen cap a Osaka o Kyoto, és millor fer-ho a l’estació de Shinagawa ja que és mes petita que Tòquio i després de tantes hores de vol i desfasament horari qualsevol ajuda per petita que sigui s’agraeix.
2,5 hores separen Tòquio de Shin-Osaka el shinkansen, i aquesta vegada em vaig decidir per un hotel que està en la mateixa estació el Remm Shin-Osaka i des de la planta 17 les vistes de la ciutat són espectaculars.
DIA 2
A Osaka només li vam poder dedicar un dia complet, ja sé, ja sé que és poc temps, però per fer un passeig panoràmic és el mínim. Hi ha molt a veure i fer, així que vam començar de sud cap nord. La zona de Shin-Sekai, el més destacat és la torre Tsuten-kaku, una estructura de ferro de 103 metres d’altura i en el centre d’una zona vinguda a menys plena de pachinkos i restaurants La següent parada és al mercat Kuromon, un mercat obert al carrer, on dominen les parades de peix (en moltes ocasions, viu) es pot veure moltes peixeres amb el verinós peix globus, i fruita, alguna carnisseria i altres de menjar preparat .
Si us agraden les nines japoneses tradicionals (geishas i samurais) i tot el món que els envolta carrer Matsuyamashi és el vostre lloc, un carrer amb botigues a banda i banda amb tot tipus d’aquestes nines. Una mica allunyat queda el castell d’Osaka, gran, regi, imponent envoltat d’un fossat i enmig d’un parc amb alguns llocs de carrer de souvenirs i de menjar.
Per a aquells que els agradi cuinar a la zona d’Sennichimae hi ha una gran varietat de botigues amb tot tipus d’estris per preparar i presentar el menjar japonès, si heu provat el takoyaki, que són uns bunyols rodons amb farcit de pop, i us han agradat tant que us atreviu a cuinar-los a casa, en aquestes botigues es poden comprar les planxes de ferro per poder fer les delicioses boles.
DIA 3
El shinkansen entre Osaka i Kyoto només triga 16 minuts a connectar les dues ciutats, a l’estació de tren Kyoto Central amb una cúpula futurista d’acer i vidre, canviem de tren per anar a Inari, per visitar el Santuari de Fushimi Inari a on hi ha un sender de 4 quilòmetres amb centenars de torii vermells, en senyal d’ofrena dels comerciants perquè els seus negocis siguin pròspers.
És un dels santuaris més especials dels que he vist al Japó, sobretot en les parts altes o més allunyades de l’entrada, ja que cada vegada menys gent s’aventura a pujar a la muntanya. És una de les visites imprescindibles en un viatge a Kyoto. I com aquí només teníem un altre dia per dedicar a visitar, l’agenda també va ser una mica atapeïda. Així com tant a Tòquio com a Osaka el mitjà de transport a la ciutat és el metro, a Kyoto és l’autobús, encara que tenen metro, no arriba a la mayoriía dels temples importants que es troben al voltant de la ciutat, cosa que si fan els autobusos i per 500 iens es pot comprar un passi de bus per tot el dia, i us asseguro que s’amortitza.
Comencem pel temple de Kiyomizu un dels mes cèlebres i concorreguts de la ciutat, destaca el vestíbul principal amb el seu enorme terrassa recolzada en centenars de pilars i sota hi ha una cascada a la qual atribueixen a les seves aigües propietats curatives.
No cal dir que uns quants centenars de metres abans de l’entrada a el temple, hi ha infinitat de botigues de souvenirs, dolços, restaurants, etc., que fan la delícia dels més compradors. D’aquí a el centre a l’mercat Nishiki que és un carrer cobert de 400 metres de longuitud amb parades d’aliments als dos costats, aqui a diferència del de Osaka hi ha molt peix sec i verdures adobades, si sou incondicionals dels mercats, aquest no ha de faltar a la llista de coses a veure.
I acabem el dia vagarejant per Pontocho i Gion, dos dels barris tradicionals a on és “freqüent” veure a geishas o maikos, a el capvespre és quan és més fàcil poder veure-les, ja que és quan surten de les cases on viuen per sortir als esdeveniments que les contracten. En aquesta ocasió no vam tenir la sort de veure a cap però en el viatge anterior si la vam veure.
DIA 4
En 92 minuts el tren ens porta a Hiroshima famosa ciutat per ser la primera en què van llançar una bomba atòmica. Aquí el transport públic és autobús o tramvia, així que en tramvia anem cap al Parc de la Pau, on es troba el Museu de la Pau o també conegut com el Museu de la Bomba, que com el seu nom indica mostra l’abans i el després de com era la ciutat fins que va caure la bomba, està molt documentat, molta fotografia de com va quedar tot.
Molt impressionable és un d’aquells museus que no oblidaràs mai. En el mateix parc es troba el Cenotafi, la Flama de la pau, que diuen que s’apagarà el dia que deixin d’existir les armes nuclears al món, el Monument de la Pau dels Nens, inspirat per una nena de nom Sadako que als 10 anys va contreure leucèmia i va decidir fer 1.000 grues de paper, un antic costum japonesa que diu que els desitjos s’arriben a complir, a més la grua és el símbol de llarga vida i felicitat, però Sadako no ho va aconseguir i els seus companys de classe van completar la resta i la història va donar lloc a una febre nacional per fer grues que fins i tot continua avui en dia.
I es poden veure vitrines plenes de tires de grues fetes pels nens de tot Japó. En realitat tot el parc està ple de monuments, recordatoris per les víctimes de la bomba.
I a l’altre costat de riu, es troba l’únic edifici que encara queda en peu d’aquell dia, símbol de la destrucció de la ciutat i declarada Patrimoni de la Humanitat a 1.996. Tren fins a Tòquio amb parada a Osaka per recollir les maletes 4,5 hores per fer 895 quilòmetres.
DIA 5
Omiya ciutat dels bonsais nurserys, en una mica més de 30 minuts s’arriba des de l’estació d’Ueno que és la més propera a l’hotel. No estem de molta sort, plou prou, estem a dia 29 de desembre i els japonesos tenen uns dies de vacances per celebrar l’any nou amb la família, així ens trobem que el Museu de l’Bonsai aquesta tancat fins al dia 4.
És una mica complicat orientar-se per Omiya, però a la fi vam trobar un bonsai nursery que és on ens diuen que tenen el bonsai mes vell del Japó, és un juniperus de 1.500 anys, però com bonsai té uns 200 anys. La resta de les nurserys estan tancades, i segueix el mal temps, vam tornar a Tòquio.
A prop de l’hotel hi ha el Green Club és on els caps de setmana hi ha un mercat de bonsais i entre setmana sempre hi ha alguna botiga oberta i pots comprar coses petites molt bé de preu, també és on se celebra l’exposició Kokufu de bonsais, però el nostre goig en un pou també tancat per vacances.
DIA 6
Hakone és la meca turística japonesa per excel·lència anem a veure per què …
Hi ha dues formes d’arribar en tren 1 amb un tren turístic que surt de l’estació de Shinjuku i una altra que és la que vam fer nosaltres amb shinkansen fins Odawara que són 40 minuts des de Ueno, ia l’oficina d’informació d’Odawara ja t’informen la ruta que cal fer, si compres la passada per al transport de dos dies, un de sol no existeix, et surt per 4.000 ien, t’estalvies 1.000 ien si haguessis d’anar pagant bitllet per bitllet, ho tenen tot calculat.
Llavors des Odawara un tren fins a Hakone Yumoto, baixes de tren, és final de línia i principi de línia de el següent tren que et porta ja muntanya amunt fins Gora, és un recorregut simpàtic d’uns 40 minuts, quan arriba a la fi, tothom baix i cua per agafar el funicular fins al final que és Sounzan, i aqui es connecta directament amb un telecabina amb capacitat de 25 persones cadascuna, està considerat com el telecabina amb més trànsit de l’món, fa una parada intermèdia per si vols baixar i passejar entre les fumaroles de l’volcà o segueixes fins al final de l’trajecte que és el punt més alt de la muntanya, i es connecta amb un altre telecabina de baixada cap al llac i en aquesta baixada i si fa bon temps, es pot veure el Fuji, nosaltres ho vam poder veure tot nevat però ja començava a cobrir-se de núvols, els déus aquest dia estaven amb nosaltres.
Per dinar o aprofites entre transbord i transbord o et portes de casa un pícnic, a triar.
Però no ha acabat la ruta. Ara falta el vaixell que et creua a l’altre extrem de l’estany, primer fa una parada a Hakone Machi i segueix fins Moto Hakone, aqui baixem i s’enllaça amb un autobús que et deixa a l’estació de tren de Hakone Yumoto, on si es ha vingut al tren turístic des Shinjuku, surt des d’aquí, o cal agafar un altre tren fins a l’estació de Odawara per fer l’última connexió amb el shinkansen fins a Tòquio.
És una excursió d’un dia, molt completa, entretinguda, i si vas amb gent gran és ideal, també cal tenir en compte les temporades, a l’estiu i en any nou, hi ha molta gent i tot va molt atapeït.
DIA 7
Últim dia de l’any i el nostre últim dia de passi de tren, anem a treure-li una mica més de profit. I ens vam anar a Ichinoseki o sigui direcció nord ens esperen 442 quilòmetres que fem en una mica més de 2 hores, a partir de Sendai el paisatge es torna hivernal, tot nevat i com més a nord mes neu, arribem a Ichinoseki i per anar a visitar el temple de Chuson-ji que es troba en Hiraizumi hem d’esperar 40 minuts a un tren local, aqui el ritme de vida ja ha canviat, a l’oficina de turisme ens diuen que hi ha un bus turístic que fa la ruta, però … estan de vacances.
Hiraizumi és petit, però les distàncies són una mica llargues, també tenen un bus que et deixa a prop dels temples a visitar, també de vacances, l’alternativa anar a peu o en taxi, i en taxi ens anem a el temple de Chuson-ji és un conjunt de construccions independents, a la part alta d’un turó i enmig d’un bosc d’avets d’una mida considerable, la joia de la corona és el temple principal l’altar aquesta folrat amb pa d’or, amb la mateixa entrada es pot accedir a l’museu, petit però interessant, i el descens cap a la carretera per mitjà de bosc i temples i sense turistes és molt relaxant.
Seguim per visitar el temple de Motsu-ji, en el seu dia va ser el més important de la zona, però avui només queda la sala principal i un extens parc amb un llac, en aquests dies congelat i nevat. El temple ho tenen tot net i clar per a la celebració d’any nou, a mitjanit toquen 108 campanades i el dia 1 milers de persones aniran a visitar els temples per demanar de nou als déus.
